Rosa de Hiroshima
(no 68º aniversário do covarde ataque nuclear)
Vinicius de Moraes

Pensem nas crianças
Mudas telepáticas
Pensem nas meninas
Cegas inexatas
Pensem nas mulheres
Rotas alteradas
Pensem nas feridas
Como rosas cálidas
Mas, oh, não se esqueçam
Da rosa da rosa
Da rosa de Hiroshima
A rosa hereditária
A rosa radioativa
Estúpida e inválida
A rosa com cirrose
A anti-rosa atômica
Sem cor sem perfume
Sem rosa, sem nada

Las nanas de la cebolla

La cebolla es escarcha

cerrada y pobre.

Escarcha de tus días

y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar

cebolla y hambre.

Una mujer morena

resuelta en luna

se derrama hilo a hilo

sobre la cuna.

Ríete niño

que te traigo la luna

cuando es preciso.

Tu risa me hace libre,

me pone alas.

Soledades me quita,

cárcel me arranca.

Boca que vuela,

corazón que en tus labios

relampaguea.

Es tu risa la espada

más victoriosa,

vencedor de las flores

y las alondras.

Rival del sol.

Porvenir de mis huesos

y de mi amor.

Desperté de ser niño

nunca despiertes.

Triste llevo la boca

ríete siempre.

Siempre en la cuna

defendiendo la risa

pluma por pluma.

Al octavo mes ríes

con cinco azahares.

Con cinco diminutas

ferocidades.

Con cinco dientes

como cinco jazmines

adolescentes.

Frontera de los besos

serán mañana,

cuando en la dentadura

sientas un arma.

Sientas un fuego

correr dientes abajo

buscando el centro.

Vuela niño el la doble

luna del pecho

él, triste de cebolla,

tú satisfecho.

No te derrumbes.

No sepas lo que pasa

ni lo que ocurre.

L'Estat i la Revolució, música do grupo musical catalão Eina

No, no plorarem mai més, ja prou de llepar-nos les ferides pels cops de la vida.

Tants errors convertits en temors, han mort utopies, busquem altres vies.

Som fills d'aquests carrers on han mort tants obrers

deixant d'herència la seva experiència.

Tants combats on vam ser derrotats, no repetirem la historia, ara viurem la glòria.

Sempre qui fa la feina no té les eines que donen treball.

No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.

Tot, tot el que hem après, guia pels obrers: Marx, Engels, Lenin.

Karl Marx, Engels, Lenin.

Si l'estat és eina de combat, no pararem fins destruir-lo i cridarem: " victòria!"

Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.

No tenim res més que les ferides; les nostres mans són el nostre capital.

El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.

Sempre, qui fa la feina no té les eines que donen treball.

No tenim res més que les ferides, les nostres mans són el nostre capital

El socialisme obre les portes per construir la democràcia real.

El comunisme, la nostra meta on cel·lebrem l'extinció de tot estat

L'extinció de tot estat.